TRINXACAMES 2013

El proper diumenge 5 de maig el Club BTT Trinxacadenes de Vallromanes organitza la 3a edició de la Caminada Trinxacames.
La sortida serà des de la Plaça Lluís Companys de Vallromanes a les 9h i enguany hi haurà dos recorreguts, el curt d'uns 10 quilòmetres amb 200 metres de desnivell positiu i el llarg d'uns 15 quilòmetres amb 500 metres de desnivell positiu.

El temps màxim per realizar la caminada serà de 4h 30minuts. Tanmateix, els avituallaments romandran oberts des de primera hora, fet que donarà la possibilitat de fer la caminada corrent.
La marxa recorrerà indrets de Vallromanes, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Teià, predominant els corriols i camins carreters que ens els trobarem en un 80% del recorregut.

El preu d'inscripció pel adults serà de 10 Euros amb dret a dos avituallaments, botifarrada final i l'obsequi d'una cantimplora d'alumini TRINXA.
Els menors de 12 anys només pagaran 3 Euros amb dret als dos avituallaments i la botifarrada final.
Ja us podeu inscriure a www.trinxacames.blogspot.com  

Per més informació toni@trinxacadenes.com

La propera setmana us presentarem una nova Gramática del Caminant.

13 RECOMANACIONS PER SANT JORDI

           Josep Maria Espinàs repeteix per quart any consecutiu en aquesta llista de recomanacions

Arriba Sant Jordi i toca fer recomanacions literàries. Us enganyaria si no us digués que és una d'aquelles entrades que em ve més de gust fer, però també una de les que em dóna més feina. En aquest sentit, mai recomanaré res sense haver-ho llegit.
Aquest any trobareu novel.la, biografies, llibres que ens parlen de la discapacitat, rareses i segurament un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi, quatre llibres sobre el Montseny, adreçats a públic diferents públics, amb temàtiques molt diverses, dos llibres de fonts que cadascun d'ells només els trobareu a una biblioteca, un llibre de refranys, una guía de patrimoni arquitectònic de la Serralada Litoral i fins i tot un llibre de personatges fantàstics i llegendes del Maresme.

Això cada any és més complicat. Malgrat tot, tant de bo pugui fer les 52 recomanacions del Sant Jordi de 2052, una recomanació per setmana. Qui sap?. Llavors,  encara em mancaran gairebé 2 mesos per cumplir 80 anys.

De moment, avui us deixo amb les 13 recomanacions d'aquest any.

1.El teu nom és Olga. A principis d’estiu de 1986 Josep Maria Espinàs va escriure aquestes cartes a la seva filla Olga on reflexiona al voltant de la discapacitat i com al llarg dels anys una anormalitat s’ha convertit en la seva normalitat i la familia s’ha encaixat com peces d’un puzzle.

2.L’Home del Sac.   Aquest és el tercer any que recomanem un llibre d’en Màrius Serra. Aquesta novela que va escriure quan només tenia 24 anys, va ser reeditada l’any 2011. Si Serra a Mon Oncle s’acosta a la Cartoixa de Montalegre a l’Home del Sac la vila d’Argentona esdevé un dels escenaris d’aquesta trama.

Tanmateix  us recomano moltíssim la crítica que trobareu al blog el fil de l’Ariadna  www.elfilariadna.blogspot.com .  Després de llegir la ressenya de l’Anna María Villalonga, necessitareu llegir l’Home del Sac.

3.Capsa sorpresa.   Nou minuts és el temps que triga el tren entre les estacions de Montmeló i Granollers, nou minuts d’intriga, de terror, de drama, de covardia…. Sens dubte, una història breu i trepidant resolta amb una brillant sorpresa.

Amb aquesta novel.la curta en Sergi Santjoan va guanyar el premi de narrativa “Joaquim Ruyra” 2006 dels Premis Recull.

4. L’estiu que comença. Silvia Soler. Premi Ramon Llull 2013, editat per Planeta el març del 2013. En aquesta novel.la, l’escriptora badalonina recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart,  pels quals les nits de Sant Joan, són molt més que una revetlla, són molt més que el solstici d’estiu.

5.Podran arranar, però no desarrelar. Vida de Mossèn Pere Ribot i Sunyer. Aquest llibre d’Andreu Pujol Mas editat el març de 2012 per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat dins la seva col.lecció Serra d’Or, és una biografia de mossèn Pere Ribot. Amb el permís de Guerau de Liost, podem considerar a mossèn Pere, el poeta del Montseny de la segona meitat del segle XX, però al marge de la seva vessant de poeta, aquesta biografia recull la seva acció religiosa i personal i tanmateix des de la seva arribada  l’agost de 1941 a Riells del Montseny, aquella petita abadia va esdevenir per molts una llum dins la fosca nit del franquisme.

6.Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l’aigua al Montseny. Aquest treball de la Gemma Font, en Joaquim Mateu i la Sandra Pujadas ens ensenya la relació que ha tingut l’home al llarg de la història amb la Tordera i els seus afluents i com n’ha fet us, aprofitament i gaudi. Tanmateix, aquest llibre també ens ensenya el vincle afectiu que hi havia amb el riu, perquè era l’escenari de la vida quotidiana, aquest vincle ara s’ha perdut i el que no podem perdre és el respecte vers el riu, perquè si ho fem aquest serà irrecuperable i el riu és vida.

7. El Camí al Montseny. Aquesta guia elaborada i editada per l’Associació Pas el setembre de 2008 ens decriu una ruta de 89 quilòmetres entre Sant Celoni i Vic. Amb un clar caràcter reivindicatiu del fet català, cada població per on passa l’itinerari esdevé un capítol on es parla d’història i patrimoni, cultura, expressió artística, societat, medi i paisatge, informació pràctica i finalment ens dóna les indicacions per arribar a la següent población.

8. La Xara i el Pau i la dona d’aigua. Text de Gonçal Luna i il.lustracions de Susanna Campillo, editat per la Diputació de Barcelona el febrer de 2009. Aquest conte és una adaptació de la llegenda de la dona d’aigua i protagonitzat per aquests dos personatges que ja ens hem anat trobant, el 2010 en el Parc de la Serralada de Marina i el 2011 al Parc de la Serralada Litoral.

9. Els 100 refranys més populars. Victor Pàmies i Jordi Palou. Cossetània Edicions. Novembre 2012. Quin és el refrany català més popular?  Aquest refrany té un equivalent en castellà? D’aquests 100 refranys quants són d’us habitual per nosaltres?...

El ranquing es va fer gràcies a les respostes de 1200 enquestats via internet i el treball sens dubte interessa molt,  perquè ja va per la tercera edició.

10. Maresme Fantàstic. Llegendes. d’en Ramon Coll i Monteagudo i editat per Farell el desembre de 2012. En aquest llibre l’autor ens parla de tresors encantats, de personatges fantàstics, de dolmens i menhirs, de bruixes i bruixots, de miracles… i sempre amb el denominador comú del Maresme, històries i llegendes des de Montgat fins a Pineda.

11.Parc de la Serralada Litoral. Història i Itineraris escrit per Adrià Triquell i Salomé i editat l’any 2012 per Piolet és una guia on trobarem la descripció de més de 170 punts d’interès: elements prehistòrics, assentaments d’ibers i romans, construccions civils i religioses, fonts d’aigua i mines…

Juntament amb Flora i fauna dels Parcs Montnegre-Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions. Girona 2010, recomanat el Sant Jordi de 2011 i Guia dels Parcs de la Serralada Litoral i Serralada de Marina. Diputació de Barcelona. Juliol 2007 i recomanat el Sant Jordi de 2010, formen la trilogía imprescindible per tenir un coneixement global d’aquestes contrades.

12. Les fonts d’Argentona. Grup de Fonts d’Argentona, Argentona 1982. Malgrat que fa molt temps que el busco per adquirir-ne un exemplar, només l’he trobat en prèstec a la biblioteca de Sant Vicenç de Montalt.

Aquest llibre ens fa una acurada descripció de les 215 fonts que hi havia a Argentona a principis de la dècada dels 80. En aquest sentit, és interessant realitzar l’exercici d’avaluar com estan aquests indrets 30 anys més tard, tenint en compte que han crescut urbanitzacions, s’han abandonat masies i fins i tot s’ha obert el túnel de Parpers.

13. Les aigües de Montcada  escrit per Elissa Riera la tardor de 1988 i editat per l’Ajuntament de Montcada i Reixach, actualment el podem trobar en prèstec a la biblioteca Elisenda de Montcada.

Aquest llibre ens descriu la riquesa que tenien les aigües de Montcada, fins  ben entrat el segle XX, les seves fonts, els seus rius, els seus torrents i sobretot la sèquia comtal que portava l’aigua fins a Barcelona.

 

La setmana vinent parlarem de la Trinxacames 2013.

MONTSENY IV. GR-5. MONTSENY - AIGUAFREDA

La Font del Vilar

 

Fa dues setmanes us vam descriure l’etapa del GR.5 entre Sant Celoni i Montseny, en aquell cas inclús vam fer una descripció acurada del tram entre Sant Celoni i Campins, per la dificultat de trobar i interpretar les marques del GR en aquest tram.

Avui només us donem certes referències perquè realment el GR en aquesta etapa està ben marcat i també us farem cinc cèntims del patrimoni arquitectònic que ens anirem trobant.

L’etapa és llarga, 28 quilòmetres amb 950 metres de desnivell positiu. Tanmateix, segurament en alguna guía o pàgina web trobareu que parlen de 23 o 24 quilòmetres. En aquest sentit, nosaltres sempre comptem el quilometratge fins que arribem a l’estació de tren o autobusos corresponent.

Dues époques molt bones per fer aquest itinerari són la primavera i la tardor. Quan preparem la sortida, hem de tenir en compte que només trobarem un punt d’aigua, la font del Vilar en el vuitè quilòmetre.  

 

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Esglèsia de Sant Julià de Montseny. Sortint del poble hem d’estar atents, tanmateix les fites no es veuen gaire.

1,600Qm. 1,600Qm. Carretera de Montseny a Collformic BV-5301 a l’alçada de Can Quel.

1,350Qm. 2,950Qm. A mà esquerra hi ha un baixador que ens porta a peu de la Tordera. A principis de la primavera del 2013, sembla un riu pirinenc.

El GR-5 continua per la pista ampla, deixant la Tordera a l’esquerra. En aquest punt hi ha una manca de fites.

0,275Qm. 3,225Qm. Tornem a trobar marques del GR-5.

0,725Qm. 3,950Qm. Després de creuar el pont de la Llavina, el camí va pujant i en punt trobem a la dreta un bosc d’alzines sureres. Continuem per la pista que marxa davant nostre. Uns metres més endavant aquesta arbreda ens queda a sota.

1,000Qm. 4,950Qm. Sant Martí de Montseny. És un edifici rectangular, possiblement romànic amb una ara románica, que es diu que hi fou portada des de Sant Julià. La documentació en parla des del segle XVI, però evidentment és molt més antiga. Aquesta capella presideix el veïnat o hábitat dispers conegut per Montseny d'Amunt. 

2,000Qm. 6,950Qm. Molí de l’Adrobau.

1,250Qm. 8,200Qm. Font del Vilar. A peu de pista, hi ha aquesta font arrenjada fa relativament poc. Té un bon raig, la construcció està feta de llosa i de ciment . La pica és quadrada i profunda i l’aigua desguassa per sota el camí a l’altra banda, on s’escola entre la fullaraca que hi ha al torrent.

Els arbres que predominen en aquest entorn són alzines, pollancres i algun plàtan. Al costat de la font hi ha un banc i una taula de pedra perfecta per seure a fer un mos.

0,200Qm. 8,400Qm. Mas del Vilar. Hi ha una àmplia zona picnic.  Ara seguirem un parell de quilòmetres per la pista, però quan ens endinsem al bosc, tot pujant pel corriol, hem d’estar molt atents, perquè hi ha algun tram que pot ser una mica perdedor.

4,450Qm. 12,850Qm. Runes d’el Café.  En aquest punt es tornen a unir el GR-5 i el GR-5.2. A més a més, en aquest tram també conflueixen l’itinerari de la Matagalls Montserrat, la Ruta Verdaguer, el Meridià Verd i Els tres Monts.

1,500Qm. 14,350Qm. Pedres Blanques. (1250 m. d’altitud), punt més alt del recorregut d’avui.  El Meridià Verd marxa a l’esquerra. Nosaltres seguim el GR-5 en lleuger sentit descendent.

4,000Qm. 18,350Qm. El Bellver. Parc Etnològic del Tagamanent.

0,500Qm. 18,850Qm. Coll de Sant Martí. Iniciem la pujada cap al cim del Tagamanent per les escales que trobem en el coll.

1,000Qm. 19,950Qm. Turó del Tagamanent (1056 metres). Santa Maria de Tagamanent. L'església de Santa Maria és esmentada al segle X, però no hi ha vestigis d'aquest primitiu temple. L'edifici actual és fruit de reformes i reconstruccions tardanes. Es va refer després de resultar molt afectada pel terratrèmol de 1448 i es van fer reformes importants entre els anys 1578 i 1619, moment en el qual es van afegir les naus laterals, la capella del Roser i es va construir el campanar de planta rectangular. Al costat de l'església hi ha les restes de la rectoria, que té una llinda inscrita amb la data de 1736.

Ara desfem el camí fins el coll de Sant Martí.

1,000Qm. 20,950Qm. Coll de Sant Martí.

6,250Qm. 27,200Qm. Aiguafreda. Seguint les indicacions del GR, anirem cap al centre i posteriorment fins l’estació de Sant Martí de Centelles

0,250Qm. 27,450Qm. Passem pel costat d’una senzilla font urbana. Desconeixem el nom. Aquesta font està situada al carrer de l’Avencó.

0,100Qm. 27,550Qm. Monument de la Sardana.

0,100Qm  27,650Qm. Pont de l’Abella. És una estructura de tres arcades sobre el riu Congost, construïda en pedra calcària local i rejuntada amb morter de calç i fang.

Tot i que es va originar entre els segles XI-XII, el moment de més creixement del nucli de l'Abella tingué lloc entre els segles XVIII i XIX, período durant el qual el camí ral de Vic a Barcelona experimentà un auge comercial. En aquest moment es va bastir un nou pont sobre el riu Congost destinat a facilitar la connexió entre les dues capitals; a més el pont connectava l'Abella i el raval que acabaría formant la vila d'Aiguafreda. El pont es va posar en servei l'any 1740.

0,070Qm. 27,720Qm. Carrer de l’Estació.

0,550Qm. 28,270Qm. Estació de tren de Sant Martí de Centelles.

Aquesta propera setmana farem 13 recomanacions per Sant Jordi.

 

 

  

 

LA MALLERENGA BLAVA

La mallerenga blava mirant si hi ha algú a casa

 

Per aquells que vivim a pobles petits prop de la Mediterrània, l'arribada de la primavera ve acompanyada d'uns sons que es repeteixen cada any.

Aquests dies al matí ja s'obren molt més les finestres i els balcons de les cases perquè el fred i la gelor de fa unes setmanes ja són fora i dins les cases entren aquests sons primaverals.

En aquest sentit, s'escolten molt més les campanes del campanar, els lladrucs dels gossos i sobretot els cants dels ocells a trenc d'alba.
D'entre tots els ocells que escoltem a primera hora, avui parlarem d'uns dels més socials, que inclús com ens va passar la setmana passada, ens el podem trobar trucant a la finestra de casa. Aquest ocell és la mallerenga blava.

La mallerenga blava és un ocell que fa uns 12 cm de llarg.
El cap per sobre és de color blau i té una franja negra que li va del clatell fins als ulls; les galtes són clares.
Pel dors és de color verdós i per sota groguenc; les ales també són blavoses igual que la cua. El bec és de color negre.
Menja insectes, aranyes i també llavors i fruits secs.

 Fa el niu en forats d’arbres o entre les roques. També cria en caixes niu. El niu està fet amb molsa, llana, herba i plomes.
La femella pon 6-15 ous de color blanc amb puntets marronosos. Els ous són incubats per la femella durant uns 13-14 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2-3 setmanes.
 Alimenta les seves cries amb moltes erugues. Sembla que el canvi climàtic està fent que les erugues neixin abans que els pollets; quan aquests neixen, la mare té moltes dificultats per trobar suficient quantitat d’erugues per alimentar-los.
Viu en boscos poc densos, parcs, jardins i canyissars.
Li agrada molt penjar-se de les branques en postures acrobàtiques. Quan vola ho fa de manera ondulada i amb rapidesa.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la web "Plantes i animals del nostre entorn" i del blog "Ocells" d'en Ferran Turmo.

Properament parlarem de la Trinxacames 2013 que aquest any serà el proper diumenge 5 de maig.

FONTS D'ARREU IV: LES FONTS DE MONTCADA I REIXAC

La Font dels Avellaners de Reixac fa 5 o 6 anys. Actualment...!!!

 

Montcada podia rebre l’honor de porta de Barcelona pel nord. La seva situació geogràfica fa que hi conflueixin dues autopistes, cinc estacions de tren, dues carreteres nacionals, que aboquin les seves aigües al Besòs la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll i fins i tot en el municipi forma part de dos parcs el de la Serralada de Marina i el de Collserola.

El terme municipal de Montcada va ser ric en naixements d’aigua fins la dècada dels 70, en que va començar la desaparició de moltes d’aquestes fonts per la construcció d’infraestructures i habitatges.

Segurament, a la llista que us adjuntem hi ha vàries fonts desaparegudes, però com hem fet altres vegades, en aquestes llistes hi tenen cabuda, les fonts que encara hi són, però també les que hi eren fins fa no fa gaire.

Les 26 fonts, mines i pous de Montcada són els següents,

Fonts de la banda de la Serralada de Marina.

1.     Font de Can Pesses. Gairebé amb total seguretat desapareguda.
 

2.     Font dels Avellaners de Reixac. (Ja en vaig parlat al blog, el juliol de 2008 a l’entrada Les fonts de Sant Pere de Reixac).
 

3.     Font dels Caçadors. (Ja en vaig parlat al blog, el juliol de 2008 a l’entrada Les fonts de Sant Pere de Reixac).
 

4.     Font de Sant Pere. Desapareguda.
 

5.     Font de Can Piqué. Desconeguda.
 

6.     Font dels Avellaners de can Taianet. Desconeguda.
 

7.     Mina de Can Panxa. Desconeguda.
 

8.     Font del Tort. (Ja en vaig parlar al blog el març de 2010 a l’entrada La Vall del Tort i el turó de Moià.)
 

9.     Font de l’Alou. Gairebé amb total seguretat desapareguda.
 

10. Font del Pelegrí. Desconeguda.
 

11.  Font de can Devesa. Jo fins ara la considerava en el terme municipal de Badalona. Mai n’he parlat al blog, però el 2005 estava molt malmesa.
 

 A més a més la sèquia Comtal o Reixagó neix al peu de la Serralada en un lloc anomenat Can Bonet. En aquest sentit, aquest Rec Comtal va abastir d’aigua a Barcelona durant segles i sens dubte un dia li dedicarem una entrada.

Per altra banda, també parlarem de fonts molt conegudes de la ciutat que s’abastien d’ aquesta aigua de la xarxa de Montcada.

Fonts de la banda de serra de Collserola

12.                       Font del Ferro de Collserola. Gairebé amb total seguretat desapareguda.
 

13.                       Font de la Vinya. Desconeguda.
 

14.                       Font de la Mitja Costa. Desconeguda.
 

15.                       Font Pudenta. Desconeguda
 

16.                       Font dels Capellans. Gairebé amb total seguretat desapareguda.
 

17.                       Font de n’Elisenda o del Cementiri. Desapareguda.
 

18.                       Font d’en Sants. Gairebé amb total seguretat desapareguda.
 

19.                       Font del Ferro del Turó. Gairebé amb total seguretat desapareguda.
 

20.                       Font de la Verdaguera. Desapareguda.
 

21.                       Font de Canaletes. Gairebé amb total seguretat desapareguda.

22.                       Font de la Teula. Gairebé amb total seguretat desapareguda.

Per últim en el pla hi havia algunes mines o alguns pous com,

La Mina d’Aigües de Can Milans. Desconeguda.

 El Pou d’Aigües de les ndianes.  Desconegut.

El Pou d’Aigües d’en Montiu o Clavell. El 1988 encara  abastia d’aigua la fàbrica de ciments Asland.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de llibre “Les Aigües de Montcada” escrit per Elissa Riera i editat per l’Ajuntament de Montcada i Reixac el 1988.

La imatge és del blog www.plataformaendefensadelpatrimoni.blogspot.com que vetlla pel patrimoni de Montcada i Reixac.

Per altra banda, han anat creixent llistes de fonts d'indrets distants com l'illa de Mallorca i Viladrau.

En aquest sentit, Fonts de Tramuntana, www.fontsdetramuntana.com ha augmentat 100 fonts els últims tres mesos i actualment ja arriben a les 883 fonts.

A Fonts de Viladrau www.fontsdeviladrau.jimdo.com  ja han arribat a les 193 deus d'aigua. Tanmateix, cal dir que avui dia, 83 d'aquestes fonts han desaparegut.

Per tant, la suma total de fonts d'arreu ja és de 1861 fonts.

Properament parlarem de la mallerenga blava.