divendres, 27 d’abril del 2012
TRINXACAMES 2012
Després de l'èxit de l'any passat amb 475 participants i valorant molt positivament el recorregut on els protagonistes eren els corriols, els TRINXACADENES de Vallromanes ens han preparat pel proper diumenge 6 de maig, la segona edició de la TRINXACAMES.
La Trinxacames és una caminada popular no competitiva que es pot fer caminant o corrent. Un dels trets característics de la marxa, és la "presentació" en societat de corriols poc coneguts de les rodalies de Vallromanes.
En aquest sentit, l'itinerari d'aquesta edició serà inèdit. El recorregut llarg tindrà tres trams de corriol, dos ascendents i un descendent amb un total de 10,3 quilòmetres i un desnivell positiu de 330 metres. Per la seva banda, el recorregut curt, tindrà una llargada de 8 quilómetres i un desnivell positiu de 200 metres.
La sortida serà a les 9 del matí i malgrat que els corredors més ràpids segurament baixin de l'hora, l'organització dóna un temps màxim de 4 hores per fer la caminada, incentivant la presència de molta canalla.
Trobareu molta més informació a www.trinxacames.com
Animeu-vos, després d'aquest cap de setmana una mica inestable, tot sembla indicar que el proper serà esplèndid.
La setmana vinent us presentaré una nova Gramàtica del Caminant.
divendres, 20 d’abril del 2012
12 RECOMANACIONS PER SANT JORDI
Les recomanacions d'aquest Sant Jordi
Avui em toca fer una d'aquelles entrades de les quals gaudeixo molt fent-la. Ja fa unes quantes setmanes que rumio quins llibres recomanar, quina llista fer, per tal que hi hagi una mica de tot.
En aquest sentit, aquest any hi ha novel.la, contes, un diccionari de dites i refranys i un altre de vocabulari de pagès, llibres que ens expliquen un ofici, altres que ens parlen de que com arribar a una font... o fins i tot en Màrius Serra a "Quiet" ens parla del Llullu i la seva circunstància.
A la llista d'aquest Sant Jordi, hi ha cognoms que ja hi eren el 2011 i alguns el 2010, el propi Serra, Espinàs, Pàmies, López, i d'altres que s'estrenen aquest any com Santjoan.
Per altra banda, aquest any fem dues incursions a terres valencianes, a la part sud del Païssos Catalans, de la mà de l'Enric Valor i el seu mig pollastre i tot passejant amb en Josep Maria Espinàs per l'Alt Maestrat.
Les meves 12 recomanacions per Sant Jordi són les següents.
1. En cap cap cap. Victor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Col.lecció. "Enciclopèdia paramiològica del cos humà", núm 2. Vallromanes, 2012. Segona entrega d'aquesta enciclopèdia sobre dites i refranys del cos humà que recull més de 1400 parèmies en català sobre el cap. Per saber-ne més, trobareu en Victor el diumenge 22 d'abril al matí a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes.
2. Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries. Barcelona 2008. L'escriptor d'Horta ens explica amb un llenguatge planer i fugint de dramatismes, les vivències dels set primers anys d'en Llullu, un nen amb pluridiscapacitat i la seva família. Ara a la pàgina web d'en Màrius Serra i ha penjades aquestes paraules
" Sempre m'ha agradat imaginar-me el Lluís com un intrèpid navegant del dic sec. Aquest seria, doncs, el seu quadern de bitàcola".
3. Qui va denunciar en Joan Gràcia? Sergi Santjoan. 2003. Pagès Editors. Lleida 2003. En Sergi Santjoan és un escriptor molt vinculat a Vallromanes. Amb aquesta novel.la que parla dels durs temps de la postguerra a Barcelona va guanyar l'any 2003, el premi Ferran Canyameres. De ben segur, els propers anys tornarem a recomanar obres seves.
4. El carboneig. Quan el record encara és viu. Josep Maria Panareda i Josep Masnou. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2010. Aquest llibre ens acosta un ofici molt corrent a les nostres muntanyes fins a mitjans del segle passat i que ara és gairebé desconegut per les generacions actuals. Si en voleu saber més, a Cànoves i Samalús entre finals de febrer i finals de març, bianualment s'ensenya com es feia el carbó vegetal al Montseny. El 2013 es celebrarà l'onzena edició.
5. Vocabulari del pagès. Miquel Pont. Pòrtic. Barcelona 2009. Les gramàtiques del caminant que més o menys publico cada dos mesos, m'han portat fins aquest vocabulari de pagès. Sens dubte el diccionari de pagès més complert que he trobat fins ara. Tanmateix, hem de tenir en compte que l'autor és segarrenc i per sort és tan rica la nostra llengua que podríem fer diccionaris de pagès del Vallès, de l'Empordà, del Penedès...
6. La Vall del Bac. Anna Borbonet. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1979. Caminar l'any passat pel Camí del Nord, em va fer passar a l'abril per la Vall del Bac. La setmana passada, ja us vaig fer cinc céntims d'aquest llibre, que ens parla d'aquesta vall des de una vessant geogràfica, històrica i botànica i l'interessant d'aquesta lectura, és comprovar com ha canviat el paisatge descrit 34 anys més tard.
7. Història d'un mig pollastre. Enric Valor. Edicions del Bullent. Picanya. 2007. L'agost passat es va celebrar el centenari del naixement d'Enric Valor, i malgrat que des d'aquest blog ja vam participar a l'homenatge que se li va fer a la xarxa, a la llista d'avui no hi podia faltar una de les seves rondalles.
8. 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. Rafa López Martín. Cossetània Edicions. Valls 2011. Una de les coses que m'agrada més d'aquest llibre, és el fet que per arribar a l'inici i al final dels itineraris es pugui fer en transport públic. L'autor és un gran coneixedor de totes les muntanyes que envolten la zona metropolitana. Si voleu saber-ne més sobre ell i la seva obra el trobareu a la xarxa a www.senderismeentransportpublic.blogspot.com, o en persona el dilluns 23 d'abril de 19h a 20h a la Rambla de l'Hospitalet.
9. Les fonts martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. Martorelles. 2011. Els darrers mesos he fet referència a aquest llibre en vàries entrades. Trobo que és una obra imprescindible per conèixer els elements hidrològics de Martorelles i Santa María.
10. L'aigua i les fonts. Narcís Clotet i Sol Cots. Biblioteca Cordill. Barcelona 2011. Petit llibret que ens parla de la importància de l'aigua, dels diferents tipus d'aigues que hi ha i ens proposa una selecció dels millors dolls de Catalunya.
11. A peu per l'Alt Maestrat. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. Barcelona 1991. El mestre Espinàs ens porta a caminar per la ruralia valenciana entre alzinars i ramats. JME sempre tindrà un llibre en aquestes llistes.
12. Notes. núm 27. Centre d'Estudis Molletans. Mollet del Vallès. 2012. Per primer cop incorporo a la llista una revista. Notes, és una molt bona revista anual, on es publiquen articles que ens ajuden a entendre i conéixer una mica més el Baix Vallès. Concretament, en aquest número hi ha un article que m'agrada molt "Can Girona, una finca particular de Martorelles de Dalt" escrit per en Joan Sanjuan i Esquirol.
Si us interessa veure les recomanacions per Sant Jordi, que vam fer el 2010 i el 2011, només cal que aneu a buscar-les als mesos d'abril de l'any corresponent.
La propera setmana parlarem de la TRINXACAMES 2012 que farem el proper diumenge 6 de maig.
Avui em toca fer una d'aquelles entrades de les quals gaudeixo molt fent-la. Ja fa unes quantes setmanes que rumio quins llibres recomanar, quina llista fer, per tal que hi hagi una mica de tot.
En aquest sentit, aquest any hi ha novel.la, contes, un diccionari de dites i refranys i un altre de vocabulari de pagès, llibres que ens expliquen un ofici, altres que ens parlen de que com arribar a una font... o fins i tot en Màrius Serra a "Quiet" ens parla del Llullu i la seva circunstància.
A la llista d'aquest Sant Jordi, hi ha cognoms que ja hi eren el 2011 i alguns el 2010, el propi Serra, Espinàs, Pàmies, López, i d'altres que s'estrenen aquest any com Santjoan.
Per altra banda, aquest any fem dues incursions a terres valencianes, a la part sud del Païssos Catalans, de la mà de l'Enric Valor i el seu mig pollastre i tot passejant amb en Josep Maria Espinàs per l'Alt Maestrat.
Les meves 12 recomanacions per Sant Jordi són les següents.
1. En cap cap cap. Victor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Col.lecció. "Enciclopèdia paramiològica del cos humà", núm 2. Vallromanes, 2012. Segona entrega d'aquesta enciclopèdia sobre dites i refranys del cos humà que recull més de 1400 parèmies en català sobre el cap. Per saber-ne més, trobareu en Victor el diumenge 22 d'abril al matí a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes.
2. Quiet. Màrius Serra. Editorial Empúries. Barcelona 2008. L'escriptor d'Horta ens explica amb un llenguatge planer i fugint de dramatismes, les vivències dels set primers anys d'en Llullu, un nen amb pluridiscapacitat i la seva família. Ara a la pàgina web d'en Màrius Serra i ha penjades aquestes paraules
" Sempre m'ha agradat imaginar-me el Lluís com un intrèpid navegant del dic sec. Aquest seria, doncs, el seu quadern de bitàcola".
3. Qui va denunciar en Joan Gràcia? Sergi Santjoan. 2003. Pagès Editors. Lleida 2003. En Sergi Santjoan és un escriptor molt vinculat a Vallromanes. Amb aquesta novel.la que parla dels durs temps de la postguerra a Barcelona va guanyar l'any 2003, el premi Ferran Canyameres. De ben segur, els propers anys tornarem a recomanar obres seves.
4. El carboneig. Quan el record encara és viu. Josep Maria Panareda i Josep Masnou. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2010. Aquest llibre ens acosta un ofici molt corrent a les nostres muntanyes fins a mitjans del segle passat i que ara és gairebé desconegut per les generacions actuals. Si en voleu saber més, a Cànoves i Samalús entre finals de febrer i finals de març, bianualment s'ensenya com es feia el carbó vegetal al Montseny. El 2013 es celebrarà l'onzena edició.
5. Vocabulari del pagès. Miquel Pont. Pòrtic. Barcelona 2009. Les gramàtiques del caminant que més o menys publico cada dos mesos, m'han portat fins aquest vocabulari de pagès. Sens dubte el diccionari de pagès més complert que he trobat fins ara. Tanmateix, hem de tenir en compte que l'autor és segarrenc i per sort és tan rica la nostra llengua que podríem fer diccionaris de pagès del Vallès, de l'Empordà, del Penedès...
6. La Vall del Bac. Anna Borbonet. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1979. Caminar l'any passat pel Camí del Nord, em va fer passar a l'abril per la Vall del Bac. La setmana passada, ja us vaig fer cinc céntims d'aquest llibre, que ens parla d'aquesta vall des de una vessant geogràfica, històrica i botànica i l'interessant d'aquesta lectura, és comprovar com ha canviat el paisatge descrit 34 anys més tard.
7. Història d'un mig pollastre. Enric Valor. Edicions del Bullent. Picanya. 2007. L'agost passat es va celebrar el centenari del naixement d'Enric Valor, i malgrat que des d'aquest blog ja vam participar a l'homenatge que se li va fer a la xarxa, a la llista d'avui no hi podia faltar una de les seves rondalles.
8. 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic. Rafa López Martín. Cossetània Edicions. Valls 2011. Una de les coses que m'agrada més d'aquest llibre, és el fet que per arribar a l'inici i al final dels itineraris es pugui fer en transport públic. L'autor és un gran coneixedor de totes les muntanyes que envolten la zona metropolitana. Si voleu saber-ne més sobre ell i la seva obra el trobareu a la xarxa a www.senderismeentransportpublic.blogspot.com, o en persona el dilluns 23 d'abril de 19h a 20h a la Rambla de l'Hospitalet.
9. Les fonts martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. Martorelles. 2011. Els darrers mesos he fet referència a aquest llibre en vàries entrades. Trobo que és una obra imprescindible per conèixer els elements hidrològics de Martorelles i Santa María.
10. L'aigua i les fonts. Narcís Clotet i Sol Cots. Biblioteca Cordill. Barcelona 2011. Petit llibret que ens parla de la importància de l'aigua, dels diferents tipus d'aigues que hi ha i ens proposa una selecció dels millors dolls de Catalunya.
11. A peu per l'Alt Maestrat. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. Barcelona 1991. El mestre Espinàs ens porta a caminar per la ruralia valenciana entre alzinars i ramats. JME sempre tindrà un llibre en aquestes llistes.
12. Notes. núm 27. Centre d'Estudis Molletans. Mollet del Vallès. 2012. Per primer cop incorporo a la llista una revista. Notes, és una molt bona revista anual, on es publiquen articles que ens ajuden a entendre i conéixer una mica més el Baix Vallès. Concretament, en aquest número hi ha un article que m'agrada molt "Can Girona, una finca particular de Martorelles de Dalt" escrit per en Joan Sanjuan i Esquirol.
Si us interessa veure les recomanacions per Sant Jordi, que vam fer el 2010 i el 2011, només cal que aneu a buscar-les als mesos d'abril de l'any corresponent.
La propera setmana parlarem de la TRINXACAMES 2012 que farem el proper diumenge 6 de maig.
divendres, 13 d’abril del 2012
GR-83 7a etapa OLOT-BEGET. LA VALL DEL BAC.
La Vall del Bac.
Avui farem referència a un llibre que va escriure l'Anna Borbonet el 1978 i que es titula "La Vall del Bac".
Amb aquest títol queda clar que l'autora ens parla d'aquesta petita vall garrotxina. Tanmateix, hem de tenir en compte que el llibre va ser escrit fa 34 anys i per tant, si més no seria molt curiós seguir algun dels sis itineraris que ens presenta. Potser tindríem alguna sorpresa i no sé pas, si bona o dolenta, perquè malgrat sembli que l'evolució va en contra d'aquests paratges, tinc la sensació que avui dia són més conservacionistes que no pas a finals dels setanta i principis dels vuitanta.
El llibre té tres parts, una primera on ens fa cinc céntims de la geografia, una segona que ens explica qui i com ha viscut en aquesta vall al llarg de la història i una tercera que són aquests sis itineraris que recorren la vall de sud a nord i de ponent a llevant. Altrament, d'una manera transversal l'autora fa constants referències a la flora de la zona. En aquest sentit, jo em quedo amb un paragràf entre la pàgina 23 i 24 que acaba amb un vers de Josep Maria Segarra, el poeta molt vinculat a Santa Coloma de Gramenet i autor de VINYES VERDES VORA EL MAR i del qual ja hem parlat un parell de vegades, el maig del 2009 i el novembre de 2011.
"La Vall del Bac, zona clau de contacte entre el món de l'alzina i el roure i el món del faig, se'ns apareix com un museu de l'arbre, però un museu ple de vida, talment com Josep Maria de Sagarra el veié en aquell esclat botànic
la soca de l'alzina, front de vella
i el faig verd d'aigua i enamoradís
i el roure, fulla seca i cassanella
i el pollancre, estirat i socallís
i el vern, música fonda i copa viva,
i el trèmol, que no atura el tremolor,
i el beç, fulla de neu i tronc d'oliva
i el pi, grapada verda de verdor,
i el castanyer, encantada pampolada,
i el freixe que és tot nervi i brancadret,
i l'om, trena rissada i refilada,
i més amunt, la pompa de l'avet".
Sens dubte algun dia anirem a perdre'ns per la Vall del Bac del segle XXI. De moment, la setmana vinent us farem 12 recomanacions de llibres per regalar i llegir aquest Sant Jordi.
Avui farem referència a un llibre que va escriure l'Anna Borbonet el 1978 i que es titula "La Vall del Bac".
Amb aquest títol queda clar que l'autora ens parla d'aquesta petita vall garrotxina. Tanmateix, hem de tenir en compte que el llibre va ser escrit fa 34 anys i per tant, si més no seria molt curiós seguir algun dels sis itineraris que ens presenta. Potser tindríem alguna sorpresa i no sé pas, si bona o dolenta, perquè malgrat sembli que l'evolució va en contra d'aquests paratges, tinc la sensació que avui dia són més conservacionistes que no pas a finals dels setanta i principis dels vuitanta.
El llibre té tres parts, una primera on ens fa cinc céntims de la geografia, una segona que ens explica qui i com ha viscut en aquesta vall al llarg de la història i una tercera que són aquests sis itineraris que recorren la vall de sud a nord i de ponent a llevant. Altrament, d'una manera transversal l'autora fa constants referències a la flora de la zona. En aquest sentit, jo em quedo amb un paragràf entre la pàgina 23 i 24 que acaba amb un vers de Josep Maria Segarra, el poeta molt vinculat a Santa Coloma de Gramenet i autor de VINYES VERDES VORA EL MAR i del qual ja hem parlat un parell de vegades, el maig del 2009 i el novembre de 2011.
"La Vall del Bac, zona clau de contacte entre el món de l'alzina i el roure i el món del faig, se'ns apareix com un museu de l'arbre, però un museu ple de vida, talment com Josep Maria de Sagarra el veié en aquell esclat botànic
la soca de l'alzina, front de vella
i el faig verd d'aigua i enamoradís
i el roure, fulla seca i cassanella
i el pollancre, estirat i socallís
i el vern, música fonda i copa viva,
i el trèmol, que no atura el tremolor,
i el beç, fulla de neu i tronc d'oliva
i el pi, grapada verda de verdor,
i el castanyer, encantada pampolada,
i el freixe que és tot nervi i brancadret,
i l'om, trena rissada i refilada,
i més amunt, la pompa de l'avet".
Sens dubte algun dia anirem a perdre'ns per la Vall del Bac del segle XXI. De moment, la setmana vinent us farem 12 recomanacions de llibres per regalar i llegir aquest Sant Jordi.
dijous, 5 d’abril del 2012
TRADICIONS I COSTUMS: EL SALPÀS
Foto: www.compostatge.sbg.cat
La paraula SALPÀS, segons Alcover- Moll , ve del llatí " Salis sparsio " que significa espargiment de sal. La sal, mineral necessari per a les persones pres en mesura, té la facultat de conservar els aliments i se li ha associat un fort component símbolic.
Ara que és Setmana Santa, us vull parlar d'una cerimònia que es feia per aquestes contrades fins mitjans del segle passat.
Acabada la Setmana Santa i el Triduum Pasqual (periòde de temps que va des de la tarda del dijous Sant, fins la matinada del Diumenge de Pasqua) se sortia en processó pel Salpàs, o sia, la benedicció de les cases amb una barreja d'aigua i sal beneïda, que el celebrant encastava a la llinda de la porta de cada casa. Primer es feia a les cases dels carrers del poble i després les cases de pagès, on s'hi anava a peu o, si aquell dia hi havia sort, en "carro stop".
La processó estava formada pel rector amb roquet(1) i estola(2) , els escolanets amb sobrepellís(3), en alguns pobles també s'hi afegien el sagristà i l'agutzil. Al arribar a la casa, deia "Pau en aquesta casa " ("Pax ut domus"), i seguidament ruixava amb l'aigua beneïda barrejada amb sal la porta i l'entrada, desprès feia besar la creu als seus habitants. El capellà arribava a la porta de la casa on les dones solien esperar-lo, amb la casa neta, les portes obertes, l'entrada regada i una tauleta amb el salpasser(4), la creu, un parell de ciris encesos i un plataret amb ous.
Hi havia la creença que la gràcia de la sal beneïda s'escamparia a la sal de la casa en entrar-hi en contacte, i passaria desprès als menjars que s'hi cuinarien i d'allí a les persones que se'ls menjaren, per això el mossèn entregava uns granets de sal beneïda a la mestressa , la qual la barrejava amb la sal de la casa.
La contribució a aquesta benedicció era un plat d'ous o diners. També era costum donar esmorzar i beguda al mossèn i als que l'acompanyaven.
Ara que és Setmana Santa, us vull parlar d'una cerimònia que es feia per aquestes contrades fins mitjans del segle passat.
Acabada la Setmana Santa i el Triduum Pasqual (periòde de temps que va des de la tarda del dijous Sant, fins la matinada del Diumenge de Pasqua) se sortia en processó pel Salpàs, o sia, la benedicció de les cases amb una barreja d'aigua i sal beneïda, que el celebrant encastava a la llinda de la porta de cada casa. Primer es feia a les cases dels carrers del poble i després les cases de pagès, on s'hi anava a peu o, si aquell dia hi havia sort, en "carro stop".
La processó estava formada pel rector amb roquet(1) i estola(2) , els escolanets amb sobrepellís(3), en alguns pobles també s'hi afegien el sagristà i l'agutzil. Al arribar a la casa, deia "Pau en aquesta casa " ("Pax ut domus"), i seguidament ruixava amb l'aigua beneïda barrejada amb sal la porta i l'entrada, desprès feia besar la creu als seus habitants. El capellà arribava a la porta de la casa on les dones solien esperar-lo, amb la casa neta, les portes obertes, l'entrada regada i una tauleta amb el salpasser(4), la creu, un parell de ciris encesos i un plataret amb ous.
Hi havia la creença que la gràcia de la sal beneïda s'escamparia a la sal de la casa en entrar-hi en contacte, i passaria desprès als menjars que s'hi cuinarien i d'allí a les persones que se'ls menjaren, per això el mossèn entregava uns granets de sal beneïda a la mestressa , la qual la barrejava amb la sal de la casa.
La contribució a aquesta benedicció era un plat d'ous o diners. També era costum donar esmorzar i beguda al mossèn i als que l'acompanyaven.
La informació per fer aquesta entrada, l'he extret del blog "La Lletra Borda".
(1) Roquet: Peça de vestir clerical molt semblant al sobrepellís, però amb mànigues estretes i tancades o sense mànigues.
(2) Estola: Ornament litúrgic consistent en una banda de tela relativament estreta i molt llarga, signada amb una o algunes creus, que els clergues es posen penjada pel coll o per l'espatlla en certes funcions litúrgiques.
(3) Sobrepellís: Vestimenta blanca de fil, amb mànigues curtes i molt amples o volades, llarga fins la cintura o una mica més avall, que els clergues duen a sobre la sotana, en les processons, enterraments i altres actes litúrgics.
(4) Salpasser: Objecte que serveix per fer les aspersions d'aigua beneïda.
La definició d'aquestes quatre paraules l'he extret de la versió digítal del diccionari Alcover-Moll.
Properament, parlarem de la Vall del Bac.