MILLORES A LES FONTS DE CAN CAMP I SANTA ANNA

Font de Santa Anna. Agost de 2005.

Font de Santa Anna. Maig del 2011

Font de Can Camp. Novembre del 2005

Font de Can Camp. Maig del 2011

Fins ara he parlat d'una setentena de fonts i segurament en vindran moltes més. Sens dubte és molt emocionant trobar una deu d'aigua que fa anys que busques, però també és molt gratificant veure millores a fonts que temps enrere tenien un aspecte deplorable o simplement no rajaven.

En aquest sentit, dissabte passat es va presentar el llibre "Fonts Martorellenques" de l'Adolf Candela, l'Antoni Sánchez i en Quixol Soriano i a pocs metres de la biblioteca on es va fer l'acte hi ha la Font de Can Camp.

Fins el 10 d'abril d'aquest any que un grup de voluntaris li van netejar la cara, repintant el frontal de la font, arranjant el muret del safareig, netejant l'entorn de deixalles... l'estat de la font era "indigne"; només cal comparar les dues fotografíes. Cal dir que la fotografía actual, s'ha fet 6 setmanes després de la restauració i malgrat no haver-hi encara grafitis; els papers i els plàstics ja comencen a sovintejar pels voltants.

Per altra banda, la Font de Santa Anna de Vallromanes, sempre l'havia vist eixuta i per primer cop el 10 de maig d'enguany la vaig veure rajar. Dues setmanes després vaig tornar-hi i seguia rajant i vaig fer la fotografía pertinent.

Tinc pendent anar a la Font de la Mansa de la Roca del Vallès, que els últims mesos també s'hi ha treballat. Tanmateix si algún coneixedor de l'indret hi heu anat aquestes darreres setmanes i voleu fer el vostre comentari sobre els treballs de millora, jo estaré encantadíssim.

Per acabar, vull tornar a donar les gràcies als pares de "Les Fonts Martorellenques", una petita, però gran obra de divulgació del patrimoni natural de Martorelles.

XV CAMINADA SERRALADA DE MARINA

El Torrent de Can Sunyer a l'alçada de la Font de Can Roda

Com cada any per aquestes dates, el Club Muntanyenc Mollet organitza la seva caminada per la Serralada de Marina. Aquest any vam ser més de 600 caminadors que vam fer front als 22 quilòmetres de recorregut i als 500 metres de desnivell positiu. Cal dir que el Muntanyenc, cada any ens ofereix un itinerari diferent.

Des d'aquí vull felicitar als organitzadors per la feina ben feta.

Els autocars, l'esmorzar amb cafè inclós, el marcatge, el record conmemoratiu de la quinzena edició... tot perfecte.

Però al marge dels temes de logística, m'agradaria parlar d'altres aspectes.

1. L'itinerari d'aquest any ha passat a tocar de vuit fonts; totes elles a la segona part del recorregut, la Font del Llorer, la Font i la Fonteta de Can Gurri, la Font de Can Barbeta, de la Mercé, del Racó, de Beu-i-Tapa i la Font de Can Roda. A més a més del Gorg de Can Ros.

Casualment, aquest proper dissabte 21 de maig a les 12 del migdia a la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles es presentarà el llibre sobre aquestes i altres "Fonts Martorellenques", escrit per l'Antonio Tomás Sánchez, l'Adolf Candela i en Quixol Soriano

2. Començar a caminar per la Vall de Cabanyes em va semblar fantàstic. Malauradament amb la construcció del tunel entre Badalona i Sant Fost aquesta vall té els dies comptats i d'aquí uns anys ja veurem que en queda d'aquest patrimoni.

3. Per tots aquells que penseu fer el Camí de Sant Jaume, per quilòmetres i desnivell aquesta marxa és un bon test, perquè fent el Camí trobareu etapes amb aquestes característiques.

En definitiva, aquesta caminada és una molt bona manera de conèixer la Serralada de Marina tot fent una matinal.

Properament parlarem d'en Màrius Serra i la seva relació amb aquestes muntanyes.

EL GUARIMENT DEL ROURE DE CAN CAMPMANY

Canyet, la Torre Codina en primer terme.

Les nostres contrades són plenes de tradicions, costums, rituals i llegendes i alguns han perdurat fins els nostres dies i d'altres ja fa unes quantes dècades que no es porten a terme. Al costumari català d'en Joan Amades hem trobem d'arreu i de tota mena.

Fa temps algú em va parlar d'un ritual que es feia a una masia de Badalona i que s'anomenava el guariment del roure. No fa gaire el vaig trobar documentat i avui en faré una entrada.

Per altra banda, aquesta setmana ha sigut Sant Anastasi i com cada any, a Badalona es crema el dimoni a la platja. Curiosament aquesta tradició es va inventar ara fa uns 70 anys i la seva justificació històrica s'agafa una mica amb pinces. Però del Dimoni ja en parlarem un altre dia. Avui toca anar fins a Canyet i veure que es feia a Can Campmany, una masia situada a tocar de la colònia Sant Antoni, a prop de l'esglèsia de Canyet.

Es diu que a Can Campmany es practicava les nits de Sant Joan, un ritual per tal de prevenir o curar malalties que afectaven els nadons. Josep Llansó, més conegut per la gent del barri, com en Pepet de can Campmany, fou l'últim que es va fer càrrec de la cerimònia de passar pel roure, tradició que havia anat passant de generació en generació.

El ritual se celebrava al sot de la masia, on hi havia una roureda. En Pepet era qui s'encarregava de preparar els roures, un per cada nen que s'havia de guarir. Els roures feien uns deu centímetres de diàmetre i acostumaven a tenir uns quinze anys. Es lligava el tros de tronc que s'havia de badar (obrir) per dalt i per baix a una distància d'un metre i mig aproximadament amb un filferro per tal que no s'esqueixés tot el tronc. Llavors, amb una destral i uns tascons de ferro es procedia a fer el tall de dalt a baix de la zona marcada. A l'interior del forat s'hi posaven unes pedres i uns bastons transversals perquè el trau estigués ben badat, mantenint una obertura d'uns 40 centímetres.

Situat al turó de Can Boscà, (molt a prop de la masia) en Pepet avisava amb un tret d'escopeta els oficiants que estaven a l'entorn de cada roure quan tocaven les dotze campanades a la parròquia de Santa María, que marcaven l'inici de la cerimònia. A un costat del roure hi havia el pare de la criatura i a l'altre el padrí, els quals amb el nen nu als braços deien

"Sant Joan Gloriós, trencat te'l dono.

Sant Joan Gloriós, curat te'l prenc.

Aquestes paraules, que es pronunciaven mentre passaven el nen per dintre el forat, es repetien tres vegades. Per posar fi al ritual es dipositaven les espardenyes i la robeta del nen a dintre del forat i es tancava el tronc. La cicatriu que quedava a la soca es recobria d'argila i s'embenava amb els bolquers del nen.

L'èxit del ritual depenia del roure: si la ferida es tancava i l'arbre vivia, el nen es curava; mentre que si no era així, el nen moria. Pocs dies després de celebrar la cerimònia ja es notaven les millores. Sembla ser que la majoria dels nens es van curar.

El darrer any que es va celebrar aquest ritual va ser el 1963, fins aquell moment cada any, dos, tres o fins i tot cinc nens passaven per algun dels roures del Sot de can Campmany.

Per fer aquesta entrada he extret la informació del llibre "Canyet: un vell poble", de Judit Barrera Meya i editat pel Museu de Badalona l'any 2001.

Properament parlarem del Temps de Cireres.

TRINXACAMES I LA SERRALADA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

El moment de la sortida

Aquest diumenge 1 de maig, com ja us anava informant des de feia unes setmanes vam fer a Vallromanes, la I Caminada Popular de Muntanya "Trinxacames". Si sou un dels gairebé 500 participant que la vau fer, vau poder comprovar que de trinxar cames tenia poca cosa i que cadascú podia anar al ritme que li fos més còmode.

Des de l'organització, estem molt contents, perquè aquesta primera edició va ser un éxit de participació i civisme.

Sens dubte, un dels objectius que ens hem marcat amb aquestes caminades, és donar a conèixer corriols i camins que el Club BTT Trinxacadenes està recuperant aquests darrers anys i això es notava, perquè el 80% del recorregut eren corriols. Tanmateix aquests senders ens han d'ajudar a arribar a indrets d'un gran valor natural, arquitectònic i cultural.

I aquel que trepitja el territori, el coneix més i per tant el respecta i sobretot l'estima més.

Properament, penjaré la descripció de l'itinerari llarg que tenia una distància d'uns 14 quilòmetres.

Qui vulgui veure imatges de la prova hi ha dos videos penjats al blog de Trinxacames http://www.trinxacames.com/ i tots aquells que tingueu un suggeriment o que penseu que hi hagi algun aspecte que caldria millorar per properes edicions, us agrairíem que ens ho féssiu arribar.

Ja us avancem que estem engrescats en fer una segona edició presentant-vos un altre itinerari pels voltants de Vallromanes.

Per altra banda, també informar-vos que en Toni Marí des del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral ha preparat 4 xerrades sobre la Història a la Serralada Litoral.

En Toni d'una forma molt amena ens explica quan, com i qui ha viscut en aquestes muntanyes al llarg de la història i ens presenta bibliografía on s'amplia aquesta informació.

Fa unes setmanes, ja es va fer la primera xerrada sobre la Prehistòria i l'edat clàssica i el proper divendres 27 de maig es farà la segona xerrada on el tema serà L'EDAT MITJANA.

Si podeu no us ho perdeu perquè val molt la pena.

Aviat parlarem d'una recepta on l'ingredient principal són les cireres ( i si poden ser de Santa María de Martorelles, millor que millor)