La font de Sant Jordi

Font de Sant Jordi

Dies enrrera us vaig avisar que us faria cinc cèntims d'aquest indret, i la diada de Sant Jordi era l'excusa perfecta per conèixer aquesta font.

Avui farem una petita passejada pels voltants del Santuari de Santa Quitèria al terme municipal de Vilanova del Vallès. Cal dir que aquesta és una de les zones que menys conec i on encara cal fer moltes troballes.

El passeig d'avui entre anada i tornada tot just supera el quilòmetre de llargada sense cap tipus de dificultat tècnica.

Deixarem el cotxe a l'aparcament que hi ha tot just sota el santuari que correspon al restaurant El Paratge. Sortim del pàrquing i girem a mà dreta, tot just vint metres més endavant tenim l'accès a Santa Quitèria.

La parròquia de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, (coneguda tambè pel Santuari de Santa Quitèria) és molt antiga. Els seus vestigis documentals es remunten al segle X.

L'esglèsia actual està conformada per tres estils arquitectònics, una part romànica ( base i campanar), una altra gótica (nau central i altar de Santa Quitèria) i una altra de renaixentista (façana i nau del Santíssim o altar del Roser).

L'aplec de Santa Quitèria es celebra per la Segona Pasqua.

Però al marge, d'aquestes dades és molt recomanable ara a la primavera badar a la balconada que hi ha davant el santuari, tot mirant els tapissos formats per tota l'escala dels verds que tenen els camps i els boscos d'aquesta part del Vallès.

Retornem a l'aparcament i baixem per la pista asfaltada que més endavant veurem que és el passeig de Santa Quitèria. Quan portem 250 metres caminant girem a l'esquerra pel carrer Maresme, que no és més que un camí de terra.

Dos-cents cinquanta metres més enllà trobem a la dreta un filat de color verd, quan s'acaba aquest tancat, nosaltres hem de baixar a la dreta. En un primer moment sense cap mena de camí, però de seguida trobarem un corriol que tot baixant pel bosc, en menys de cent metres ens durà fins la font de Sant Jordi.

Aquesta font de boca de mina que sempre raja amb una rajola de la imatge del sant a sobre, està en un fondal envoltada d'alts i corpulents plàtans i alzines de bona mida, on hi ha una taula i bancs de pedra, altra hora lloc de festa i gresca, avui solitaris, amb la bassa de can Bosc Nou a sota.

Per tornar a l'inici de l'itinerari nomès ens cal desfer el camí fet.

La gramàtica del caminant

Les meves xiruques.

Tota activitat humana té unes paraules que li són molt pròpies, paraules que en alguns casos, segurament seran totalment desconegudes per persones alienes a l'activitat en qüestió.

El fet de caminar per la muntanya no és una excepció. Fa temps que quan llegeixo llibres o guies sobre la matèria, subratllo aquelles paraules que considero que ens pertanyen una mica als caminants.

En el nostre cas, aquests mots tenen quelcom de rùstic, de pagès, d'esplai... Avui us presento una llista de 20 paraules acompanyades de la seva definició. Aquesta llista nomès és un petit tast, m'agradaria anar ampliant la llista amb les vostres aportacions.

Per cert, abans d'acabar el mes, us farè cinc cèntims sobre la Font de Sant Jordi de Vilanona del Vallès.

brolla: La brolla és una formació vegetal que pot recobrir la major part del sòl però deixa passar molta claror. Està constituïda per arbusts, mates i herbes amb una alçada aproximada de 0,5 a 2 metres. És típica de la regió mediterrània.

clotada: Espai de terreny, entre terrenys més alts.

codina: Roca plana arran de terra que fa un clap nu de vegetació. Exemple: A l'esplanada que hi ha abans d'arribar a la Roca Foradada de Vallromanes, en tenim una.

coll: Depressió a la carena d'una serralada, sovint utilitzada per transitar d'un vessant a l'altre.

corriol: Sendera, viarany, camí pel qual nomès pot passar una persona darrera l'altra.

doll: Raig d'aigua que brolla amb força d'una font.

drecera: Camí més curt que el principal per arribar a un lloc.

erm: Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada.

fita: Senyal consistent en un munt de pedres, amb que de tant en tant s'indica la direcció d'un camí.

ganyip: Fruita seca barrejada que hom s'enduu quan surt d'excursió.

giragonsa: Sinuositat, revolt.

grimpar: Enfilar-se, avançar, ajudant-se de les mans.

joliu: Grat de veure, de sentir, per la seva boniquessa.

marrada: Camí que fa volta, que no va dret d'un punt a un altre.
Contrari de drecera.

obac: Vessant d'una muntanya més ombrívol, menys calurós.

solella: Vessant d'un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l'obac.

vessant: En una muntanya, un costat d'aquesta.

xaragall: Regueró que forma l'aigua de la pluja en escorrer-se per un terreny inclinat.

xiruca: Nom genèric de les sabates altes i flexibles, de sola gruixuda de goma, i fetes de tela resistent, amb les vores de pell girada.

zigzaguejar: Avançar en ziga-zaga.